ECO

—Explica'm, tu, què és el sol. —El sol.
—Explica'm què és la lluna. —La lluna.
—I per què en Pere plora amb desconsol?
—Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

—I les muntanyes què són? I els estels?
—No són més que els estels i les muntanyes.
—I aquestes canyes? I aquestes arrels?
—Doncs no són més que això: arrels i canyes.

—I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
                                          —Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.

                                                                   Joan Brossa: Rua de llibres (1980)


ECO

—Explícame, tú,  qué es el Sol. —El Sol.
—Explícame qué es la Luna. —La Luna.
—¿Y por qué Pedro llora sin consuelo?
—Porque en su vida no ha tenido suerte.

—¿Y las montañas qué son? ¿Y las estrellas?
—No son más que estrellas y montañas.
—¿Y esas cañas? ¿Y esas raíces?
—Pues no son más que eso: raíces y cañas.

—¿Y esa mesa? ¿Y esa mecedora?
¿Y esas manos que crean sombras chinescas?
Dime: ¿y el mundo? ¿Y el hombre?
                                                      —He aquí
la última forma de la sabiduría:

Conócete, acepta lo que ocurre
y aprende con sensatez que no puedes hacer nada más.

                                                                   Joan Brossa: Rua de llibres (1980)
                                                                   Traducción de Gastón Calle (2015)